11. Avaluació de la intervenció

Per acabar el procés, l’avaluació es va fer des de dos punts de vista diferents però complementaris: d’una banda, la meva pròpia observació durant les sessions, i de l’altra, el retorn de la psicopedagoga del centre, que va observar la implementació i va valorar l’activitat un cop acabada.

La meva avaluació es va basar en un registre d’observació directa. Durant els tallers vaig anar anotant com participava l’alumnat, quines estratègies de comunicació no verbal feien servir, com identificaven les emocions i si apareixien conductes empàtiques entre companys. En general, els objectius es van assolir de manera satisfactòria. Per exemple, a l’activitat Les emocions tenen cara, el percentatge d’identificació emocional correcta es va situar entre el 50% i el 70% en un grup, mentre que en l’altre va ser superior al 70%. També vaig veure gestos d’ajuda, intents d’adaptar la comunicació i actituds de respecte davant les dificultats lingüístiques.

D’altra banda, la psicopedagoga del centre va valorar la intervenció a través d’una fitxa d’avaluació. El seu retorn va ser molt positiu, destacant especialment la utilitat de les dinàmiques, el bon funcionament dels materials i la connexió de la proposta amb les necessitats reals del centre. També va considerar que la intervenció era fàcilment replicable en hores de tutoria, amb petits ajustos segons el grup.

En conjunt, aquesta doble mirada va ser molt útil per tenir una visió més completa de la intervenció i per identificar tant els punts forts com els aspectes a millorar en futures experiències.

 

Adjunto fotografies dels documents d’avaluació:

 

 

Salutacions 🙂

Entrada similar

Deixa un comentari