M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 4

Públic

Bones, en aquesta entrada voldria comentar els passos previs a la implementació de la meva intervenció.

La proposta d’intervenció Desenvolupament d’habilitats comunicatives i socioemocionals per a la inclusió neix a partir d’una anàlisi de necessitats realitzada anteriorment al centre Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia. Tot i que es tracta d’una escola amb un clima de convivència positiu, vaig una manca de diversitat social i cultural a l’aula, així com dificultats puntuals per atendre i integrar l’alumnat nouvingut procedent de contextos lingüístics diferents. Aquesta realitat posa de manifest la necessitat de dotar tant l’alumnat com el professorat d’eines que facilitin la comunicació i la comprensió mútua més enllà del llenguatge verbal. A partir d’aquest context, vaig dissenyar una intervenció centrada en el desenvolupament de la comunicació no verbal i l’educació emocional com a elements clau per afavorir la inclusió i l’empatia davant les barreres lingüístiques. Abans de la seva implementació a l’aula, la proposta va ser validada conjuntament amb la psicopedagoga del centre i les tutores dels grups implicats. Aquest procés de validació va permetre revisar el disseny inicial, ajustar-lo a la realitat del centre i consensuar el rol de la psicopedagoga en pràctiques com a implementadora pilot de les sessions.

Durant aquesta fase prèvia, vaig realitzar diversos ajustos metodològics rellevants. Un dels canvis més significatius va ser la substitució de les imatges dibuixades per fotografies de persones reals en l’activitat d’identificació emocional. Aquest ajust respon a la necessitat de facilitar una lectura més realista i precisa de les expressions facials, especialment en alumnat de cicle mitjà i superior, afavorint així una millor identificació de les emocions bàsiques. També vaig adaptar les consignes i el llenguatge utilitzat segons el nivell educatiu dels grups participants. En el cas de 4t de primària, es van simplificar les instruccions i es va prioritzar un acompanyament més guiat, mentre que a 5è es va optar per un llenguatge més elaborat i obert a la reflexió, promovent una major autonomia i participació de l’alumnat. Així mateix, vaig ajustar el ritme de les activitats i la temporització prevista, tenint en compte els temps reals d’atenció, participació i debat a l’aula.

Aquest procés de revisió i adaptació posa de manifest la importància de la flexibilitat en les intervencions educatives. Sovint, el disseny teòric d’una proposta parteix d’un escenari ideal que no sempre es correspon amb la dinàmica real de l’aula. Acceptar aquesta diferència i saber ajustar-se al context concret és molt important per a garantir la viabilitat i l’efectivitat de qualsevol intervenció psicopedagògica. En aquest sentit, el pas del disseny a l’aula no només implica aplicar una activitat, sinó repensar-la constantment des d’una mirada crítica i professional.

Salutacions.